Doncs si, un cop més el Nadal ha arribat, com cada any esperat per a molts i molest i inoportú per a altres. Potser aquest any ha sigut una mica diferent que els passats però està clar que per més modernitat que hi hagi continuarem cantant allò de fum fum fum... Si, si fum, pudor a socarrim, a plàstic cremat és el que se sent quan entres a qualsevol botiga. Que hi ha un incendi?. No, però les "vises" van que volen. Potser és allò de que com que no veus el que et gastes sembla que no ho gastis de veritat. Ja rebrem la carta del banc, aquella que pensem que és la felicitació de Nadal del familiar que sempre esperem, doncs no, això si el banc de torn et desitja unes bones festes i un molt prosper any nou (molt irònics per la seva part).En fi, que està molt bé la generositat, la bondat, l'esperit nadalenc i demés mandangues i romanticismes ensucrats que aquestes celebracions intenten transmetre però el fet està que el que ens farà millor persones és la perseverància en les bones accions durant l'any.
Podràs veure pel carrer les típiques families ben ostentoses de la seva felicitat nadalenca, oferint almoina al desvalgut, demostrant que fan acte d'humilitat.... (hipòcrites!). Potser és millor viure aquests dies com realment s'han de celebrar, un temps de reflexió i d'autoconsciència que serveixi per veure en que ens equivoquem i que ajudi a fer-nos més feliços interiorment.
Però les coses van per un altre camí, he de reconèixer que entrar en un centre comercial per aquestes dates és tota una aventura psicològica del tot massoquista. De fet ja diuen que "qui no vulgui pols que no vagi a l'era" i en això hi ha molta raó, però és que tot plegat, la gent aglomerada en massa com si fossin formigues, i la crispació que tot plegat genera acaba per crear una especie d'ansia malaltissa. Alguns no poden frenar aquest instint compulsiu i com si s'hagués d'acabar el món es barallen per un tros de plàstic. Altres van triant d'aqui i d'allà com si fos el supermercat de la cantonada, i no són precisament patates el que comprèn, però el fet és no ser menys que el veí. Així que passar un Nadal sense "gastar" sembla avui dia impossible de concebre a menys que no tinguem ni cinc i ens veiem forçats a mirar-nos-ho tot des d'una altre òptica conformista. Encara que malgrat tot podem trobar el típic que sense tenir ni cinc és capaç d'endeutar-se per tal de seguir un Nadal amb normalitat sense renunciar a cap dels luxes amb que cada any es regala.
Malgrat tot, el que és realment admirable avuí en dia és poder sortir d'un centre comercial tenint els mateixos calers al banc que abans d'entrar, després de pasar-se una bona estona mirant, remenant i comparant. Potser la gent es queixaria menys després de festes si haguessin fet l'esforç de tenir una mica més de paciència i de perseverància en lloc de conformar-se amb la comoditat de trobar el que busquen en safata de plata. Està cada vegada més clar, qui tingui diners que no desperdiciï el luxe de practicar aquest esport tan sa, i ja sabeu, com diu la cançó: Al 25 de desembre, cosum, consum, consum!, o fum com es vulgui.
Bon Nadal i feliç any nou
