UN TEMA PER ALEGRAR EL DIA

Sencillament avuí i després de molt de temps em retrobo amb el blog amb un tema que m'encanta. Hi ha gent que diu que l'estil s'assembla als Queen i la veritat que si que te algo que ho recorda. A part d'això és d'aquells temes que et posen de bon humor estiguis com estiguis, i més amb aquests dies que últimament fa mal temps... =D
Una abraçada a tots i totes!

Simplemente hoy y después de mucho tiempo, me reencuentro con el blog con un tema que me encanta. Hay gente que dice que su estilo es parecido al de los Queen y la verdad es que tiene algo que los hace recordar. A parte de esto es de esos temas que te ponen de buen humor estés como estés, y más aún con estos dias que últimamente hace mal tiempo... =D
Un abrazo a todos y a todas!

Mika Grace Kelly Lyrics

Do I attract you?
Do I repulse you with my queasy smile?
Am I too dirty?
Am I too flirty?
Do I like what you like?

I could be wholesome
I could be loathsome
I guess Im a little bit shy
Why dont you like me?
Why dont you like me without making me try?

I try to be like Grace Kelly
But all her looks were too sad
So I try a little Freddie
Ive gone identity mad!

I could be brown
I could be blue
I could be violet sky
I could be hurtful
I could be purple
I could be anything you like
Gotta be green
Gotta be mean
Gotta be everything more
Why dont you like me?
Why dont you like me?
Why dont you walk out the door!

How can I help it
How can I help it
How can I help what you think?
Hello my baby
Hello my baby
Putting my life on the brink
Why dont yo like me
Why dont you like me
Why dont you like yourself?
Should I bend over?
Should I look older just to be put on the shelf?

I try to be like Grace Kelly
But all her looks were too sad
So I try a little Freddie
Ive gone identity mad!

I could be brown
I could be blue
I could be violet sky
I could be hurtful
I could be purple
I could be anything you like
Gotta be green
Gotta be mean
Gotta be everything more
Why dont you like me?
Why dont you like me?
Why dont you walk out the door!

Say what you want to satisfy yourself
But you only want what everybody else says you should want

I could be brown
I could be blue
I could be violet sky
I could be hurtful
I could be purple
I could be anything you like
Gotta be green
Gotta be mean
Gotta be everything more
Why dont you like me?
Why dont you like me?
Why dont you walk out the door!

Una història de superació personal

Avuí parlaré d'una peli que vaig mencionar ahir i de les que m'ha deixat més petjada pel missatge que vol transmetre: Es tracta de Gattaca.
Aquesta peli de ciència - ficció rodada l'any 1997 pel director de cinema Andrew Niccol i en la que els seus personatges més destacats estan interpretats pels famosíssims actors : Ethan Hawke, Uma Thurman i Jude law, ens mostra un futur (no molt llunya) on la major part dels nens són concebuts in vitro i amb tècniques de selecció genètica. Aquesta és la sinòpsi si més no resumida de la peli: "Vincent (Ethan Hawke) és un dels últims nens concebuts de forma natural, però neix amb una deficiència cardíaca per la qual no li otorguen més de trenta anys de vida. És un “no valid”, algú condemnat a ocupar els pitjors llocs de la societat. Contrariament, el seu germà Anton rep lo millor de la genètica dels seus pares, la qual cosa li garantirà l'accés a infinitat d'oportunitats. Des de nen, Vincent somia amb anar a l'espai però, per la seva condició de no vàlid, és conscient de que mai podrà ser elegit faci el que faci. Durant anys fa tota classe de treballs fins que un dia contacta amb un home que li proporciona la clau per a passar a la èlit: adoptar la identitat de Jerome, un esportista vàlid que es va quedar paralític per culpa d'un accident. Així Vincent podrà accedir a la Corporació de Gattaca, una industria aeroespacial on és seleccionat per a una missió a Tità. Per a fer front a les constantes proves genètiques a les que és sotmès, haurà de fer servir de forma intel·ligent les mostres de sang i teixit que Jerome li prepara. Tot anirà bé fins que el director de la missió és assassinat i les conseqüents investigacions li aniran creant dificultats per a poder proseguir amb el seu pla."
He de reconeixer que la historia de superació personal és prou estremidora, i m'acaba emocionant sempre que la veig. Tots tenim oportunitats sempre que creguem en la nostra força de voluntat i de superació. Voler és poder.

La versió apocalíptica d'en Mel

Quines pelis us han agradat més, que des de sempre us han agradat o que últimament heu vist i les volgueu comentar?
Algú ha vist la última del Mel Gibson? que us ha semblat?. A mi em va agradar, tot i sabent l'estil al qual en Mel Gibson ens te acostumats jeje xD, personalment crec que la decissió de voler ser estricte pel que fa a castings i en buscar actors que sabessin parlar en maya, que tinguessin faccions indígenes i fer la peli subtitulada fa que la peli guanyi en autenticitat. Personalment hagués filat més prim el guió buscant més intencionalitat, perquè deixa el tema una mica diluit i no haver centrat el desenvolupament de la peli només en l'acció a part les escenes de sang i fetge jeje.Bé fins aquí la meva petita crítica

Aquí us deixo el trailer!!!=D

Quin dia més lleig...

Per si fos poc, la son acumulada fa que el cos em traicioni i vegi un llit confortable on només hi ha un trist seient de vagó. Aprofito cada minut com si d'una hora llarga es tractés i accepto amb ressignació la fi del trajecte i de la becaina. Endormiscat i amb cert aire patós, avanço arrossegant els peus amb desgana, pensant en com podria haver estat el dia si en comptes de semblar una ànima en pena estigués ben enroscat en el caliu de mantes i cobrellit sense cap preocupació.

Disimulo amb cert aire distret el meu mal humor matinal i accelero el pas esquivant temeràriament peatons i automòbils.
Busco la T10 a la butxaca (no sense esforç, fent equilibris amb carpeta, motxila, moneder...) i miro amb frustració i impotència l'últim viatge de la tarjeta a punt de ser esgotada.
Solto uns quants renecs amables cap al servei de transport i a la seva mare sense esperar cap resposta a canvi però això m'alleuja una mica, mentre observo com altres no es preocupen i tiren pel dret esquivant tot tipus de barrera sense remordiments.
Les raimades de gent són sorprenents, si no lluites a contracorrent acabes arraconat, rebent empentes d'impacients maleducats.
L'estratàgia comença: la gent es posciona per tal de fer l'assalt al vagó adeqüat. És convenient situar-se just després de les portes del vagó, sent suficientment hàbil com per ser dels primers en poder tenir el luxe d'anar assegut. Si el cos ho demana i per pocs minuts que siguin mai és dolent donar un cop de cap (he de reconeixer que en això soc tot un expert, i sobretot en les posicions més impossibles, que normalment solen ser les més incòmodes per la resta de persones normals).
Com si fos un cronòmetre, el meu despertador intern i amb ajuda de la megafonia tan amable i sensible donc un salt i poc abans de l'últim "bip bip" ja soc fora del vagó. Mentre camino em frego els ulls, em trec les lleganyes i badallo. A vegades em dedico a comptar els badalls pero de seguida em descompto i ho deixo estar perquè ja m'he distret amb alguna altre cosa millor. Miro l'hora i em reconforta saber que estic on he d'estar en el moment que toca. Accelero el pas i em poso el xip al cap: He començat un altre dia, acabem-lo bé.