martes, 28 de noviembre de 2006

"Be water my friend"

Avuí no he pogut reprimir-me de fer una petita incursió a la psicologia més tangible, aquella que tenim més aprop i a diari hi tractem sense adonar-nos-en. Moltes vegades, al llarg de la vida te n'adones de totes aquelles proves que has anat passant, de tots els errors que en un primer moment no vols reconeixer per una simple qüestió d'orgull personal. No volem admetre que som essers imperfectes, i malgrat tot ho demostrem freqüentment. De totes maneres, només el qui realment reconeix les seves deficiències i te la suficient voluntat d'admetre-ho en public en un acte d'humilitat admirable és qui realment està en condicions d'aprendre davant de les lliçons de la vida de forma sana i emprenedora. Existeixen així, dues maneres de posicionar-se davant d'un conflicte. La primera, de forma negativa i egoista, la qual bloqueja les capacitats autopsiquiques d'avaluació que tots tenim. La persona construeix una barrera hostil que amb el temps es torna més inpenetrable, per dir-ho d'alguna manera: "acaba tancant-se en un espai blindat, sense aire, angoixant i paranoic". És molt difícil fer entrar en raó algú tan rígid, ja que la diferència entre estar disposat a enfrentar-te tu sol sabent que estas en plenes capacitats i la d'autoenganyar-se és sovint poca pero al mateix moment abismal. Sempre he cregut en mi mateix, en el poder d'autocontrol, i en la psicologia que tots podem practicar per a nosaltres i per als altres. Si ja resulta difícil estar centrat psíquicament avuí dia degut a tots els transtorns personals: pors, ansietat, fobies, temors, etc. És fàcil deduir el gran nivell de concentració i exercici psicològic que certes persones son capaces d'assolir amb la meditació. Persones que han sabut entendre i adoptar una filosofia de vida basada en el positivisme, en l'acció-reacció, i sobretot en la força de voluntat i el màxim valor a l'altruisme. No es necesari d'aquesta manera cap escut, doncs a la mesura que t'endinsis en el problema la solució sorgirà per si sola. Curiosament, fa poc a la televisió va apareixer un anunci que em va fer incidir més sobre tot plegat. Una cèlebre afirmació del conegut actor Bruce Lee que resava: "Empty your mind. Be formless, shapeless. Like water. You put water into a bottle and it becomes the bottle. You put in a teapot, it becomes the teapot. Water can flow, or it can crash. Be water, my friend!" ("Buida la teva ment. Llbera't de les formes. Com l'agua. Posa aigua en una ampolla i serà l'ampolla. Posa-la en una tetera i serà la tetera. L'agua pot fluir… o pot colpejar. Sigues aigua amic!") La forma més adeqüada d'enfrentar-se a una situació és precisament, no actuar, deixarse portar , convertir-se en aigua.


PD: Amb especial dedicació a aquella gent que mai aprendrà a rendir-se quan és necessari, a no donar-se per vençut, a veure les coses amb només un sol reflex. A les que els encega l'arrogancia i l'ambició. A totes aquelles persones que senten la necessitat d'un sol camí sense alternativa.
Dir que qualsevol experiència sigui positiva o negativa serà bona. Perquè els essers humans som els únics que necessitem ensopegar amb la mateixa pedra una i altre vegada per tal d'aprendre en aquesta vida.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

“No volem admetre que som éssers imperfectes, i malgrat tot ho demostrem freqüentment.”
Costa, costa molt reconèixer la pròpia imperfecció, la dels altres és més fàcil de veure. Un dels objectius principals de la nostra vida s’hauria de centrar precisament en aquest punt: Admetre-ho. Tot i així, no hem d’oblidar mai que hi ha un cert tipus de perfecció que no ens durà enlloc: si ets PERFECTE no necessites dels altres i, t’imagines una vida sense relacions socials? Jo no.

Per tant, la vida no hauria de ser el camí de lluita cap a un ideal de perfecció, sinó l’acceptació de les nostres pròpies limitacions i l’intent de superar-les dia rere dia.

El fet de manifestar constantment la nostra naturalesa limitada i imperfecta, no ha de convertir-se en un obstacle que ens impedeixi continuar aquest objectiu d’autosuperació.

PD: Aquí tens la meva opinió d'aquesta frase! ;) La "perfecció" és un tema que a casa hem discutit molt.
T'estimo Miku! :P

GØTH!©Å_S€X¥ dijo...

HI DEAR THIS IS A NICE BLOG