Per la societat d'avuí en dia els diners pasen a ser l'objecte més preuat, sense tenir en compte altres factors menys intangibles pero presents des que es neix, el temps o el cronòmetre personal per alguns segueix eternament aturat. Per altres, conscients de la fugacitat del moment, viuen estressats en el malson del rellotge d'arena, el temps que s'acaba i no perdona, que s'escola mica en mica en una lenta agonia. Potser és que als qui preocupa el temps senten que els seus segons son més llargs, i viuen a contratemps, arrossegats per la força del dia dia. Potser tot plegat només és el fruit de les paranoies mentals, però estic segur que un segon més de temps val més que tot l'or del món. Qui no ha estat capaç de captar algun cop una mirada fugaç, un somriure de complicitat, un gest amable, un estel fugaç, un desig... Petites coses que pasen desapercebudes, prescindibles a la majoria de gent, i que van morint mica en mica en l'oblit de la ignorància.sábado, 11 de noviembre de 2006
El Temps
Per la societat d'avuí en dia els diners pasen a ser l'objecte més preuat, sense tenir en compte altres factors menys intangibles pero presents des que es neix, el temps o el cronòmetre personal per alguns segueix eternament aturat. Per altres, conscients de la fugacitat del moment, viuen estressats en el malson del rellotge d'arena, el temps que s'acaba i no perdona, que s'escola mica en mica en una lenta agonia. Potser és que als qui preocupa el temps senten que els seus segons son més llargs, i viuen a contratemps, arrossegats per la força del dia dia. Potser tot plegat només és el fruit de les paranoies mentals, però estic segur que un segon més de temps val més que tot l'or del món. Qui no ha estat capaç de captar algun cop una mirada fugaç, un somriure de complicitat, un gest amable, un estel fugaç, un desig... Petites coses que pasen desapercebudes, prescindibles a la majoria de gent, i que van morint mica en mica en l'oblit de la ignorància.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Com et deia avui estaria bé poder tenir un comandament a disctància amb el qual poguessis controlar el temps de la teva vida. Tirar enrere, deixar-lo en pausa... allargar moments :$
Fa por adonar-se que el temps passa tant ràpid i no s'atura, potser és per això que alguns prefereixen no pensar-hi.
Qui és conscient de la fugacitat del temps, aprèn a valorar cada instant i a gaudir del moment [carpe diem]
Parlant d'aquest tema no podia faltar una referència a Sopa de Cabra i als seus "Instants del temps": Sempre endavant, sempre sembrant preguntes, sempre passant de llarg... Digue'm on anem, perquè seguim corrent!?
=) Una abraçada [i que s'aturi el temps] :$
Publicar un comentario