Avuí em sento apàtic. Penso en el dia a dia i recordo la setmana passada com el reflex del present en un mirall. L'engranatge de la rutina arriba a ser mil·limètric, amorteït i desmotivador. A vegades arriba a ser asfixiant sense que te n'adonis. Esperes l'anècdota, aquell toc de color que dibuixi un somriure per un segon en l'estrès diari, pero no arriba i saps que acabaràs fent les mateixes coses al llarg del dia. Analitzes a l'acabar el dia el que has fet i recordes cada moment, cada instant fugaç. Potser serà això, la monotonia de comprovar que els dies es repeteixen fins al punt de prensentir el futur. Saber que en aquella hora estaràs en aquell mateix lloc, faràs les mateixes coses i fins i tot veuràs les mateixes persones pel carrer. És curiós experimentar un cert sentiment familiar a totes aquestes situacions que acaben formant part de la teva vida, persones anònimes que cada dia veus passar, altres simplement les observes des de la distància i deixes volar la imaginació preguntant-te d'on venen, qui son, on van,.... A vegades fins i tot desitges passar per un lloc concret, veure algú que saps que estarà prenent un cafè al mateix bar per on gires cantonada, sentir l'olor del pa acabat de fer en passar davant d'un forn, sentir una música determinada,..,. Potser és la manera de distreure la ment i fer-la fugir d'aquesta apatia insípida. És per això que les petites coses poden arribar a ser complexes i interessants, i fer-nos despertar la curiositat la il·lusió i el toc de motivació que tots necessitem per ser cada dia una mica més feliços.
3 comentarios:
Eiii! M'he decidit avui a que sigui actiu i tal, esperem que ho aconsegueixi perque sóc molt poc constant amb aquestes coses, però s'intentarà.
La rutina ...tan fascinant i tan avorrida alhora. És un tema interessant i quasi esgotat, però m'ha agradat molt el text, està molt ben plantejat... jo hi penso sovint, en la rutina, i em ralla força però després arriba qualsevol detall insignificant i, poff... aterres a la realitat de que no tot és igual, només ens ho sembla. ;)
Un petó =)
Aquí està la gràcia, tu ho has dit, en les petites coses! Les petites sensacions, percepcions, que et poden fer apartar per un moment de la monotonia de cada dia! Aquesta rutina inclòs pot arribar a afectar en els nostres pensaments: la cara de gos amb la que tothom agafa el metro n'és un clar reflexe, sembla que en aquells moments a la persona en qüestió no li estigui passant res pel cap. :S
No som robots programats per a fer cada dia el mateix. Vaja, almenys no ho hauríem de ser.
Ttmm bixu! ^^
Aviam si actualitzes :P tinc ganes de llegir coses noves =)
Muaaa (K)
Publicar un comentario